Els cavallers

·        Els cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies servents i soldats.

• Nomes podien ser cavellers els nobles i la seva descendencia, de vern petits els entrenaven per arribar a ser cavallers. Quant ja eren majors de edat es a dir ja estaven preparats per ser cabellera és feia una cerimònia. Els cavallers estaven inclosos en el grup dels privilegiats, la guerra era la seva principal ocupació. Normalment, lluitaven a cavall i portaven llança, espasa, un escut  i la maça. Els fills dels nobles heretaven el títol de cavaller i eren educats des de ben petits en l´art de la lluita. Primerament, eren patges* i escuders d’un noble important i així obtenien experiència militar. Quan es convertien en majors d’edat es convertien en cavallers desprès de passar una cerimònia senzilla, que consistia en una nit de vigília i reflexió i juraven acatar les normes de la cavalleria i finalment un cavaller amb més prestigi, els anomenava cavallers. Quan hi havia una guerra eren cridats pel rei per protegir el poble, aquests es reunien i  formaven mainades. Quan no hi havia guerres, lluitaven en tornejos.                      

• Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir apartir de les croades, eren intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa. Van haver-hi 8 corades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de Tarento. La segona croada va ser entre els anys 1147 i 1149, va ser convocada per San Bernardo de Clairvaux. La tercera croada va tenir lloc entre els anys 1189 i el 1192, i va ser dirigida per Ricard Corazón de León. La quarta croada va ser inspirada per Inocèncio III entre els anys 1202 i 1204, va anar desviant-se cap a l’imperi Bizantí. La cinquena entre 1217- 1221 i la setena entre 1248- 1254  van ser dirigides per Andrés II de Hungria i Joan de Elrienne, i l’altre per Lluís IX de França, però las dos van acabar en un rotund fracàs. La sisena croada va ser la més estranya de totes perquè va obtenir objectius nous, va ser dirigida per Frederic II i va durar entre els anys 1228 i 1229. I per últim la octava croada va durar fins l’any 1271, i també va ser dirigida per Lluís IX, aquesta croada va provocar la mort d’un rei de Túnez.

·        De l’orient molts cavallers exportaven teles, espècies i objectes, que després s’enduien cap el seu feu, al castell.

La participació dels Països Catalans en les croades

Els Països Catalans no participaren, de fet, en les croades, bé que en cal considerar com un precedent la presa de Barbastre (1604); les iniciatives de Jaume I i d'Alfons IV de Catalunya-Aragó no arribaren a cristal·litzar. El 1269, Jaume I de Catalunya-Aragó partí de Barcelona amb una expedició marítima que hauria estat la novena croada, però una tempesta l'obligà a desdir-se'n i només onze naus arribaren a Sant Joan d'Acre sota el comandament de Ferran Sanxís de Castre i de Pere Ferrandis, fills naturals del rei català, el qual, el 1274, assistí encara al concili de Lió, on el seu oferiment de contribuir a una nova croada no tingué acollida. El 1455, en bona part gràcies a Alfons IV de Catalunya-Aragó, hom féu una lliga de tots els estats i prínceps italians —llevat de Gènova— per tal de fer una croada contra els turcs i alliberar Constantinoble, amb la col·laboració dels papes Nicolau V i Calixt III, la qual, però no fou duta a terme.

Des del Renaixement fins al nostre dies pocs temes han resultat tan atractius com el de les Croades. Al seu voltant s'han forjat mites i llegendes molt allunyades de la realitat històrica i que la literatura s'ha encarregat de difondre.